Archivo de la etiqueta: CIENCIA

UN DIA EN LA UNIVERSITAT

A les 8:05 eixirem del IES Gilabert de Centelles. Anaren a l’estació de tren per anar a la UJI.

Arribarem a la universitat, anaren al gimnàs. Montarem la taula amb tots els experiments exposats. La gent venia de molts col·legis, persones de la universitat i de molts pobles.
L’experiment que va triomfar va ser la «NEU ARTIFICIAL» i el «FLUID NO NEWTONIA».
Allí a la fira hi havien molts experiments pero els nostres eren els millors.

Andreu Avila i Marc Lara feren l’experiment el bitllet que pren pero no es crema.
Raúl Gavara i Daniel Burdeti feren l’experiment del fluid no newtonià.
Jessica Abreu,Olaia Lahmoddi i Sara Ortiz feren un holograma.
Fer Amaral, Nerea Marti i Gisela Alcantara feren la neu artificial.

Tots els experiments van eixir perfectes inclòs el del bitllet que no es va cremar.
Varem dinar en la cafeteria de la universitat. Pareixiem llestos i tot!!!
Agarrarem els trastos i se’n anaren al tren, també varem agarrar un gelat molt bo.
Andreu va perdre el bitllet i se va colar en Marc, aixina que el culpable és Marc no Andreu.

Esperem tornar l’any que ve perquè va estar molt xulo.

PMAR 2n ESO

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

FIRUJICIENCIA 2017

 Ja s’estan començant els preparatius per a la celebració de FIRUJICIENCIA 2017, la tercera edició de la trobada de mestres, professorat i alumnat interessats per la ciència i els experiments. L’edició anterior va ser un èxit amb més d’un miler de visitants de totes les etapes educatives, i prop d’una trentena de tallers a càrrec d’uns cent cinquanta ponents. Aquesta tercera edició es realitzarà el 6 d’abril de 2017 al Pavelló polisportiu de l’UJI, on hi haurà més espai per poder distribuir més cómodament les propostes d’experiments. Podeu vore dos vídeos de les passades edicions als següents enllaços:

II EDICIÓ DE FIRUJICIÈNCIA

Els alumnes de 4t PDC han participat en la segona edició de FIRUJICIÈNCIA, què es va celebrar el dijous 7 d’abril en el vestíbul de la Facultat de Ciéncies Humanes i Socials de la Universitat Jaume I de Castelló. Aquesta fira és un punt de trobada on la ciència i els estudiants són els protagonistes. Els alumnes de secundària, juntament amb estudiants de magisteri i algun departament de ciències de la universitat, presenten experiments científics atractius i els expliquen a tot el món que estiga interessat en aprendre ciència d’una manera diferent. En aquesta edició l’afluència d’alumnes d’infantil i primària ha estat massiva i han pogut disfrutar de la trentena de parades amb experiments que hi havia. Esperem que aquesta iniciativa es mantinga en el temps i així poder participar l’any vinent.

Podeu ampliar la informació en els següents enllaços:

https://sites.google.com/site/firujiciencia/home
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/contra/mama-quiero-ser-cientifico_985869.html                        Cartell sense grupsfirujicienciafirujicienciennciaWP_20160407_11_08_25_Pro

Editat per Georgiana i Wissem de 2ESO G

CURIOSITATS CIENTÍFIQUES

Articles elaborats per l’alumnat de Ciencies Naturals dirigits pel professor Fran Villanúa.

El primer cas de cries de ballena grisa siameses

 

Emilio Carratalà
 

Un fet atípic per a la ciència succeí en Mèxic: un grup de pescadors trobà els cossos de dos balenes grisoses siameses, en les costes de Bassa Ull de Llebre, prop de la ciutat de Guerrer Negre, Baixa Califòrnia. Este és el primer cas de balenes siameses d’esta espècie registrada, segons revelaren els científics que treballaren en l’àrea.

 

Els cadàvers dels “ballenatos” siamesos tenien els seus caps i aletes cabals ben definides, per estaven units pel ventre, d’acord amb el que informà la biòloga María Benet Bermúdez. Probablement, no sobrevisqueren el part i s’especula en la possibilitat de què la mare morira durant el part. No obstant, el seu cadàver no apareix encara.

A més, la simple inspecció dels cadàvers indica que els “ballenatos” estaven poc desenvolupats, ja que quasi no superaven els 2 metres de llongitud, quan es d’esperar que les cries de balena grisa arriben a prop dels 4 metres al nàixer. Les restes dels “ballenatos”, que pesaven prop de mitja tona, foren portats per a ser sotmesos a anàlisis que permetran descobrir les causes de la seua mort i investigar sobre este fet sense precedents. Cap mencionar que si hi ha casos enregistrats d’exemplars siamesos de balenes nanes, balenes d’aleta i RORCUALES nortenys, però fins el moment no es coneixien casos de balenes grises siameses.

http://www.ojocientifico.com/5299/el-primer-caso-de-crias-de-ballena-gris-siamesas

EMILIO CARRATALA SALES 4ºDIV

Astrònoms Descobreixen Estreles impossibles

 

Àlvar Isach 
 

En la nostra galàxia, La via Làctia, els astrònoms han descobert una cosa desconeguda fins ara. Unes estreles bessones orbitant-se la una amb l’ altra, en un cicle quasi complet de quatre hores.

Els científics pensaven que era impossible, sabent que el nostre sol no té companya, però quasi la meitat de les estreles de la nostra galàxia podrien formar part d’un sistema binari. Gracies al telescopi d’infrarrojos del Regne Unit ( UKIRT) situat en Hawaii, els astrònoms van descobrir quatre parelles de estreles impossibles.

L’arc iris de Venus.

 

Ainoa Ibàñez
 

La sonda Venus express captà un fenomen conegut com glòria en el nostre planeta veí, Venus. És la primera volta que s’observa un fenomen així en un altre planeta. Se produeix perquè la llum del sol incideix sobre les gotes d’un núvol. Una glòria és molt més menuda que un arc iris i és una sèrie d’anells de colors que com a centre tenen un color retillent.

Les glòries només es poden vore si estàs situat entre el sol i les gotes dels núvols que la reflectixen, sovint son vistes des dels avions. Per a què es forme este fenomen, les partícules dels núvols tenen que ser redones i totes son d’un tamany similar.

Tenia 1200 quilòmetres d’ample, vista des de la nau ESPACIAL, a 6000 quilòmetres. Es creu que en l’atmosfera de Venus les gotes contenen àcid sulfúric, els científics posaren la nau davant del sol en imatges dels núvols, per a veure si detectaven una glòria i determinar les característiques de les gotes dels núvols.

 

INSEMINACIÓ ARTIFICIAL

 

BELEN FERRANDIS ROMERO
 

Neix el primer tauró concebut a través de la inseminació artificial.

Va ser el passat 3 de març a Sydney (Austràlia) i és un tauró gat clapejat.En el seu naixement va mesurar 16 centímetres i s’explica que tot va ser per mitjans naturals i que va ser el primer que va néixer a partir d’una mostra viva de semen que va ser transportada entre dos llocs.

El tauró gat clapejat, arriba a mesurar un metre de longitud màxima, habita els fons coral · lins de poca profunditat en les aigües de l’Indi-Pacífic que envolten el nord d’Austràlia.

Catorze cadells d’óssos panda nascuts per inseminació artificial entre juliol i setembre de 2013.

Van néixer amb 40 dies de diferència i aquest acte es va realitzar a la ciutat de Chengdu, a Sichuan. Van ser criats en dues sales de part. El major dels 14 cadells, anomenat Meng Meng, és quatre vegades més pesat que el més jove, Ja Yi.

Una gran cúpula ‘made in Spain’ per al major telescopi solar

 

 Adrian Pedro Piqueras
 

 La casa que albergarà el major telescopi terrestre per a investigar el Sol ha sigut acoblada i fabricada a Espanya, però s’instal·larà en l’Observatori d’Haleakala de l’illa de Maui (Hawaii), serà el major telescopi solar terrestre. La cúpula, com es denomina, té una estructura mòbil de 500 tones, té unes mesures de 27 metres de diàmetre per 22 metres d’altura. La seua missió serà la de proporcionar una imatge del Sol sense obstruccions. Protegix els seus components i instruments de la radiació solar, del vent i d’altres fenòmens meteorològics adversos.

Els enginyers d’IDOM, l’empres basca que va dissenyar la cúpula i ha liderat la seua fabricació, en la que han participat també altres sis empreses espanyoles, han conclòs amb èxit el muntatge de prova d’esta enorme carcassa.