30 de gener Dia Escolar de la No violència i la Pau

movil_rosado_del_espiral_de_la_grua_del_origami_de_tarjeta-r1f87006f65654508a23ea0ee7afaaffb_xvuak_8byvr_324

LA GRUA PER LA PAU

El 6 d’agost de 1945, els Estats Units van llençar una bomba atòmica a Hiroshima, al Japó. En pocs minuts, més de 200.000 persones van morir a causa de l’explosió.
Sadako Sasaki només tenia dos anys quan la bomba va caure a la seva ciutat. Era una nena feliç i plena d’energia i semblava que no l’havia afectat l’explosió, però nou anys després se li va detectar leucèmia, una malaltia causada per la irradiació de la bomba. Quan estava a l’hospital una amiga seva li va portar una grua de paper i li va explicar la història de la grua. Els japonesos creuen que la grua viu mil anys. Si una persona malalta fa mil grues de paper, els déus li concediran el desig de millorar-se. Aquesta història va fer augmentar l’esperança a Sadako i es va posar a fer grues de paper amb molt d’entusiasme.
Lamentablement la Sadako va morir l’octubre de 1955, després d’haver fet 644 grues de paper. Els amics i companys de Sadako van continuar la seva missió i van fer la resta fins a arribar a les mil grues. Amb l’esperança que es pogués evitar la guerra en el futur, els nens van ajuntar diners per a construir un monument a Sadako i a les grues.
Ara hi ha una estàtua d’una nena sostenint una grua daurada amb els seus braços oberts al Parc de la Pau a Hiroshima. Cada any gent de tot el món fa grues de paper i les envia a Hiroshima. El 6 d’agost és el Dia de la Pau a Hiroshima i els nens de la ciutat pengen les grues al monument amb l’esperança de transmetre aquest missatge a tot el món: “Aquest és el nostre plor. Aquesta és la nostra oració. Pau al món”

Aquesta història ens ha emocionat tant què engüany per a celebrar el dia de la Pau anem a construïr 1000 grues d’origami.

Açí teniu les instruccións en una fitxa i un video.

grua-de-paper_Página_2

Si vos resulta dificil probeu amb aquesta colometa.

REFLEXIÓ SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

REFLEXIÓ SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Manifest llegit el 25 de novembre a l’IES Gilabert de Centelles.

 La violència de gènere és el grau més extrem de la llarga sèrie de discriminacions i injustícies que pateixen les dones en el nostre sistema, un sistema basat en la violència com a mètode de dominació. Aquesta violència sustentada en el diferent repartiment de rols de gènere i inferioritat de la dona en les posicions de poder està imposada pel sistema patriarcal.

Parlem de violència física, de la violència psicològica i de violència exercida per l’explotació, la discriminació salarial en el treball, assetjament laboral i sexual en els centres de treball, d’estudis, a les llars … La violència econòmica contra les treballadores és rendible per a les grans empreses aliades amb aquest sistema de discriminació que és el patriarcat, perquè les col·loca en una posició de subordinació i d’exposició a la violència, en condicions de major vulnerabilitat.

Els feminicidis i formes extremes de violència contra les dones es produeixen en nombrosos països del món mitjançant l’infanticidi, avortament selectiu o l’abandonament de les nenes i la desaparició o l’assassinat sistemàtic de dones joves i adultes. Continuen els «crims d’honor»: les dones són cremades vives, lapidades, estrangulades o assassinades per salvar l'»honra» i l ‘»honor» de la família, violades per venjances familiars o atacades amb àcid per rebutjar pretendents. En més de 70 països es penalitza, persegueix, assetja i agredeix a les dones que no accepten l’heterosexualitat   com a norma.

A la UE 9 milions de dones han estat víctimes d’una violació, un 33% han patit violència física o sexual però només una de cada tres denuncia les agressions. Segons un informe de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE (FRA) Una de cada cinc espanyoles majors de 15 anys (22%) ha patit violència física o sexual i menys d’una cinquena part ha denunciat a la policia l’agressió. Una de cada deu dones espanyoles ha patit una situació de ciberassetjament a Internet, i el 29% de les que asseguren que estan treballant sosté que ha patit assetjament en un context laboral.

Gairebé la meitat de les dones que moren per violència de gènere al món són assassinades pels seus marits o exparelles, un percentatge que s’eleva al 70% en alguns països. En el que portem d’aquest 2014 s’han produït a l’Estat espanyol 42 assassinats per violència patriarcal i 124.893 denúncies durant el passat 2013.

A més d’aquesta repudiable forma de violència que és la violència física aquesta dominació també té un altre element, la violència psicològica. El control, l’assetjament de la intimitat, les agressions verbals, el menyspreu, la gelosia, l’assetjament… tot açò també és violència de gènere.

Lluitem contra la violència que aquest sistema patriarcal exerceix contra les dones en les seves múltiples formes, i construïm una nova societat que elimini tota forma d’opressió i explotació, una societat d’éssers lliures i plens, sense privilegis o discriminacions.

Alejandro Fas i Javier Machado. 1r. BatxilleratB

UNA VEU SILENCIADA

UNA VEU SILENCIADA

T’oblido
Com l’aire porta el calor,
A vegades em molesta,
A vegades el necessite,
En fi t’oblido,
Doncs si un dia el teu record ja no em fa mal,
En eixe instant t’hauré oblidat.

Em pareix injust, injust que en aquest temps en el qual vivim, en un temps on tot el coneixement del món es troba al nostre abast, a les nostres mans, deixem de banda la nostra cultura, la nostra història, la nostra identitat. Sols ens importa l’entreteniment i la diversió. Eixim al carrer, al nostre carrer, i caminem com si res, però mai ens parem a pensar “Per què el meu carrer  s’anomena….?” Vivim en una societat cada volta més inculta, deixant el saber cada volta en mans de menys gent. Oblidem l’essència del saber i de la cultura. Ens oblidem d’aquelles persones que amb la seua sang, suor i esforç han construït el món en el qual vivim.

El passat 17 de Novembre, els alumnes de 1r de Batxiller de l’ IES Gilabert de Centelles, acompanyats dels seus mestres de valencià, marxaren a una exposició a la biblioteca municipal de Nules, per a conèixer una de les persones que van contribuir a la construcció de la nostra cultura tal i com la coneixem. Es tracta de Joan Roís de Corella.

Qui és? Vos estareu preguntant. Doncs és un dels escriptors més importants del segle d’or valencià, un escriptor polifacètic que va treballar tant en prosa com en vers, i un gran dinamitzador cultural que va promoure tertúlies literàries i rogles d’intel·lectuals. Considerat el pont entre l’art literari medieval i el renaixentisme, el major exponent de la valenciana prosa i l’últim escriptor important de renom fins la Renaixença. Autor, entre altres, de “La Tragèdia de Caldesa”, una novel·la molt breu de temàtica amorosa que narra la infidelitat d’una donzella, amant de Corella, anomenada Caldesa.

Doncs ara ja sabeu qui és Joan Rois de Corella, una de les moltes veus silenciades per l’art de la incultura, i que molts intentem donar-lo a conèixer per a no oblidar el seu treball, la seua dedicació, la seua memòria, que té el dret de ser immortalitzat com a un dels majors escriptors valencians de tots els temps. I per finalitzar, acabaré amb els últims versos d’un dels seus famosos poemes, anomenat “La Balada de la Garsa i l’Esmerla” el qual a tanta gent ha emocionat fins ara i per sempre.

Que mal que pas no em pot jaquir,
si no girau,
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau,
que jo per vós haja morir.

IVÁN ESTEBAN VENTURA   1r BATX